Poemes Objecte de Chema Madoz

 

Al cim de la vida

Darrera la persiana esta lo millor

Es pot plancha a qualsevol lloc

 

                                                                      

Les paraules de la vida

Tot a la vida encaixa

Una simple fotografia

Reseña d'una película

Fitxa Técnica de la película:

Títol: Balada triste de trompeta

Direcció: Álex de la Iglesia

País: Francia, Espanya

Any: 2010

Data d’estrena: 17/12/2010

Duració: 107 min.

Generá: Comedia

Calificació: No recomenada per menors de 16 anys

Repart: Santiago Segura, Fernando Guillén Cuervo, Antonio de la Torre, Javier Botet, Fran Perea, Sancho Gracia, Carlos Areces, Juana Cordero, Raúl Arévalo, Terele Pávez

Web: baladatristedetrompe ta.blogspot.com

Distribuidora: Warner Bros. Pictures

Productora: Tornasol Films, Motion Investment Group, Castafiore Films, Televisión Española (TVE), Canal+ España, La Fabrique 2.

Sinopsis:

La pelicula comença introduintnos a Espanya en els anys 1937, en plena Guerra Civil. Pero el tema mes important es el d’un pallaso tontu que rebutja el seu treball en el circ per a entrar a la lluita dels milicians, deixa un fill, Javier que perseguiex el somni del seu pare, se un pallaso de circ, pero no un pallaso com els del circs normals, vol ser un pallaso trist. Aconseguiex aquet sonmin, pero la cosa es complica, ja que te un company una mica especial. En Javier, s’enamora de la Natalia, una trapezista que es la dona del jefe, en Sergio que es aquest company especial. En Sergio maltracta fisicament i psicologicament a la Natalia, peró ella troba una gran protecció, pero en Sergio no tarda en adonar-se de el que pasa entre ells. Finalment Javier fuig de tot aquest mon del circ i es rebela contra tothom, matan i lluitan.

Valoració Personal:

Aquesta pelicula la vaig anar a veure al cine, i em va agradar moltisim. M’agrada per tot el que pasa amb en Javier i la Natalia, de com sap ell fer-la feliz i de com sap valorar la seva vida, pero l’amor l’acaba matan.

Hi ha una frase que m’agrada molt que diu en Javier quan en Sergio li esta fent l’entrevista de treball, en Sergio li pregunta que perque li agrada se pallaso i ell no te cap resposta, ell li diu que si es per que li agraden els nen, pero en Javier diu que no i s’aixeca i li contesta, vull se pallaso perque sino seria un asesi. Aquesta pelicula, la recomoanaria a totes aquelles persones que els hi agradi els drames i la comedia. A part d’aixo crec que es una bona pelicula ja que es d’un bon director de cinema i un bon repartiment d’actors.

Un cap vespre d'estiu

És un capvespre d’estiu. Fa bon temps i passeges per un dels carrers més coneguts del lloc on vius. De sobte sents un tro i, en un tres i no res, comença a ploure.


De sobte començo a corre fins a casa meva, però plou tant que acabo nedant pels carrers. Veig a més veïns entre l’aigua, la gent que està a casa seva ens intenta ajudar trucant als bombers, intentan pescar-nos per poder retenir-nos, peró la pressió de l’aigua és tan forta que arrossega a tothom, fins i tot als cotxes que hi ha aparcats al carrer.
De sobte torna a sortir el sol, l’aigua s’en va pels claravegams i tot torna a ser normal, jo amb una cara de no entendre res, com tothom, torno caminan cap a casa, quan arribo ho intento explicar a la meva mare i no s’ho creu, em veu xopa i em pregunta: “A quin basal has caigut?”.

Instancia

Lorena Moreno Currás, nascuda a Figueres el 16 d’agost de 1994, estudiant de l’IES Castelló d’Empúries, amb DNI núm. 41554979M i amb domicili a Vilacolum, carrer Figueres, núm. 5, telèfon 667795157, e-mail looreenaa16@hotmail.com

EXPOSO:

1. Que, en fer la matrícula del cicle formatiu de grau mitja, vaig optar pel Cicle de Grau Mitjà d’Auxiliar d’ Infermeria.

2. Que, un cop iniciat el curs, m’he adonat que els meus interessos s’orienten més aviat cap a l’ámbit de les matematiques, concretament, cap als estudis d’administració.

Per tot això,

DEMANO:

Que em permeteu modificar la matrícula i canviar de cicle formatiu per tal de poder cursar el Cicle de Grau Mitjà de Gestió Administrativa.

Cosa que espero obtenir.

Vilacolum, 4 d’abril de 2011

Dimarts amb Morrie

Entr-ho a l’aula, tots estan asseguts al seu lloc, agafo i retiro la cadira del professor i m’assec. Me’ls miro, em tornen la mirada, i per un moment es fa un gran silenci i es comença a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la contonada de l’aula, els esbufecs nasals d’un alumne.

Em miren con si estiguesin agitats, esperen que digui alguna cosa. Es belluguen, miren el rellotge. Alguns treuen el cap per la finestra, aquest silenci dura uns quinze minuts, fins que finalment em dóna per trencar el gel i xiuxiueigar:

Què passa aquí?- pregunto

Aleshores començo lentament una discussió, que segons ells es el que he volgut tota l’estona, sobre l’efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què els incomoda tant, el silenci? ¿Per què se senten millor amb el soroll?