Un cap vespre d'estiu

És un capvespre d’estiu. Fa bon temps i passeges per un dels carrers més coneguts del lloc on vius. De sobte sents un tro i, en un tres i no res, comença a ploure.


De sobte començo a corre fins a casa meva, però plou tant que acabo nedant pels carrers. Veig a més veïns entre l’aigua, la gent que està a casa seva ens intenta ajudar trucant als bombers, intentan pescar-nos per poder retenir-nos, peró la pressió de l’aigua és tan forta que arrossega a tothom, fins i tot als cotxes que hi ha aparcats al carrer.
De sobte torna a sortir el sol, l’aigua s’en va pels claravegams i tot torna a ser normal, jo amb una cara de no entendre res, com tothom, torno caminan cap a casa, quan arribo ho intento explicar a la meva mare i no s’ho creu, em veu xopa i em pregunta: “A quin basal has caigut?”.