Entr-ho a l’aula, tots estan asseguts al seu lloc, agafo i retiro la cadira del professor i m’assec. Me’ls miro, em tornen la mirada, i per un moment es fa un gran silenci i es comença a sentir els sons més nimis, el radiador roncant a la contonada de l’aula, els esbufecs nasals d’un alumne.
Em miren con si estiguesin agitats, esperen que digui alguna cosa. Es belluguen, miren el rellotge. Alguns treuen el cap per la finestra, aquest silenci dura uns quinze minuts, fins que finalment em dóna per trencar el gel i xiuxiueigar:
Què passa aquí?- pregunto
Aleshores començo lentament una discussió, que segons ells es el que he volgut tota l’estona, sobre l’efecte del silenci en les relacions humanes. ¿Per què els incomoda tant, el silenci? ¿Per què se senten millor amb el soroll?
No hay comentarios:
Publicar un comentario